per Elisa Carnicer
Emotivitat, Beirut, birres, energia, pronoms i gent, molta gent i algunes cares conegudes.
Vaig entrar al local i quasi ni s’hi podia passar. Sonava Postcards from Italy, potser, i de cop s’atura la música i una noia comença a llegir. S’havia preparat un recital conjunt on els pronoms hi tenien un paper especial. Versos, jocs de paraules i lectures en torn al jo, tu, ell, nosaltres, vosatres i ells. I de cop, en ple segle XXI, en un petit local de Gràcia -El Col•leccionista- deixem de banda Iphones i Facebooks i Skypes i se senten versos de Benedetti. Van participar escriptors, lectors o senzillament assistents que es van animar a pujar a l’escenari a llegir.
La nit de recital anava enfocada a celebrar l’èxit -perquè no dir-ho- de la revista universitària Hac d’Hac. Va néixer ara farà un any i "pretén ser una revista oberta a la reflexió i el debat des de múltiples disciplines" (tal i com es defineixen en la seva web). És una revista que s’ha fet a sí mateixa de la mà de tres estudiants d’humanitats: Marina Grifell, Marina Garcia i Helena Palomero. A Hac d'Hac hi podem trobar una àmplia varietat de temàtiques: reflexions filosòfiques, científiques, crítiques de cinema, poesia o tot tipus de gènere que treballi amb la paraula. Trobo que és una bona proposta donat que tot i que avui dia trobem altres suports com Internet, que ens faciliten la participació i la difusió, el format paper mai passa de moda i menys si es tracta d’una revista de petit format que et pots endur al metro, al lavabo o mentre esperes a la cua d’un concert. Permet que tothom que té alguna cosa a dir es pugui expressar i tots poguem compartir-ho i això, en l’àmbit universitari, permet crear vincles i relacionar gent que potser d’altra manera no s'arribarien a trobar.
Avançada la nit, la gent s’anava animant i alguns pujaven a llegir. Aquests van tenir premi: llaminadures! Després del recital, les disciplines es van multiplicar i van venir les cançons i els balls. Vam cantar una cançó amb reminiscències africanes a tres veus (els homes van fer molt bon paper amb els greus) a la qual després s’hi va afegir un ball que cadascú va intentar dur a terme a la seva manera. En conclusió, una festa amb tots els seus complements.
Desde La Guineu els hi desitgem sort amb la iniciativa i ens en alegrem de que la gent es mogui per a propostes d’aquest tipus.
2 comentaris:
Quina nit més bonica!
Que maca la crítica!
Publica un comentari a l'entrada