per Elisa Carnicer
El passat i el present mai van en paral•lel, sempre s’acaben creuant, barrejant, mirant de reüll. A l’obra Magazine (per cert, pel meu gust, un títol poc suggerent), de Guim Tió, podem veure aquesta confluència de record i actualitat, d’una mirada crítica des del sí de la contemporaneïtat. Magazine és una visió burlesca de la societat de la imatge, encapçalada, entre d’altres, pel món de la publicitat, a través de codis i tècniques que ja podíem veure en artistes del segle XVII.
Les peces són muntatges senzills que agafen com a base imatges de revista on s’hi superposa el traç crític de ceres gruixudes que transmuten els rostres d’aquells que hi figuraven. Així doncs, podem trobar tant en petit format com en grans quadres, una Madonna cadavèrica, un Marlon Brando desdibuixat, el cos d’una model (en un entorn rural) amb cara de vaca o a Karl Lagerfeld ridiculitzat.
A la sala d’exposicions es respira un aire diferent, fresc. Hem entrat en un univers amb els seus propis codis: una escala de colors amb personalitat, que recorda a una botiga antiga d’articles de circ, un punt de vista surreal i contemporani que posa en evidència l’estatus del glamour, rostres deconstruïts que adopten noves personalitats, imatges que persegueixen la confusió i l’engany sense arribar a la verosimilitud del retoc digital, etc. Podem establir alguns paral•lelismes entre les revistes fantasma de Tió i les obres d’artistes com Rai Escalé (que per cert podem veure fins al 17 d’abril a la galeria aiguapop de Barcelona), que deforma els cossos i els enfosqueix, Milos Koptak, críptic i eteri o fins i tot Banksy i el seu l’art de carrer.
Magazine és una exposició que es mulla, que critica sense destruir, que juga amb la bellesa i allò grotesc d’es d’una òptica aparentment naïf que sap transmetre, a través d’un somriure irònic, un discurs creatiu i profund.
Sense dubte, us animo a que exploreu la exposició perquè segur que en traieu una lectura, sigui quina sigui.
L’exposició es pot veure al Centre Cívic del Guinardó (Av. Mare de Déu Montserrat, 136-140) fins al 23 d’abril.
BLOG DE GUIM TIÓ
El passat i el present mai van en paral•lel, sempre s’acaben creuant, barrejant, mirant de reüll. A l’obra Magazine (per cert, pel meu gust, un títol poc suggerent), de Guim Tió, podem veure aquesta confluència de record i actualitat, d’una mirada crítica des del sí de la contemporaneïtat. Magazine és una visió burlesca de la societat de la imatge, encapçalada, entre d’altres, pel món de la publicitat, a través de codis i tècniques que ja podíem veure en artistes del segle XVII.
Les peces són muntatges senzills que agafen com a base imatges de revista on s’hi superposa el traç crític de ceres gruixudes que transmuten els rostres d’aquells que hi figuraven. Així doncs, podem trobar tant en petit format com en grans quadres, una Madonna cadavèrica, un Marlon Brando desdibuixat, el cos d’una model (en un entorn rural) amb cara de vaca o a Karl Lagerfeld ridiculitzat.
A la sala d’exposicions es respira un aire diferent, fresc. Hem entrat en un univers amb els seus propis codis: una escala de colors amb personalitat, que recorda a una botiga antiga d’articles de circ, un punt de vista surreal i contemporani que posa en evidència l’estatus del glamour, rostres deconstruïts que adopten noves personalitats, imatges que persegueixen la confusió i l’engany sense arribar a la verosimilitud del retoc digital, etc. Podem establir alguns paral•lelismes entre les revistes fantasma de Tió i les obres d’artistes com Rai Escalé (que per cert podem veure fins al 17 d’abril a la galeria aiguapop de Barcelona), que deforma els cossos i els enfosqueix, Milos Koptak, críptic i eteri o fins i tot Banksy i el seu l’art de carrer.
Magazine és una exposició que es mulla, que critica sense destruir, que juga amb la bellesa i allò grotesc d’es d’una òptica aparentment naïf que sap transmetre, a través d’un somriure irònic, un discurs creatiu i profund.
Sense dubte, us animo a que exploreu la exposició perquè segur que en traieu una lectura, sigui quina sigui.
L’exposició es pot veure al Centre Cívic del Guinardó (Av. Mare de Déu Montserrat, 136-140) fins al 23 d’abril.
BLOG DE GUIM TIÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada