/MUSA/ [s. XV; del ll. mūsa, i aquest, del gr. moũsa, íd.]
f 1 MIT En la mitologia grega, cadascuna de les nou divinitats del cant i de la dansa, venerades com a nimfes de les fonts. 2
POÈTICA Inspiració.
Quantes vegades un artista masculí ha pintat el cos nu d’una dona? Quantes vegades nosaltres hem vist quelcom que no quadrava, que no ens agradava, que no ens definia? Amb aquest punt de partida volem començar la nostra primera crítica.
A les muses de Conrad Roset, l’artista ens mostra el cos nu, pur i sensual alhora, on els detalls: colze, mugró, galta i dits, són tractats amb magistral delicadesa i on Roset ens permet gaudir de l’obra sense cap ombra d’ofensa. La dona, plantejada com a tema, no deixa de tenir caràcter i dir la seva; els seus ulls et miren conscients de la seva nuesa i t’interroguen com a espectador (gairebé sembla que et diguin el que pensen de tu).
Una diferència clara es respira també entre quadres. Uns, més grans, a llapis sobre papers de colors (blau, gris, groc, rosa i blanc) ens mostren les taques d’acrílic transformades en detalls on Roset desborda sensibilitat i la obra es compromet i deixa veure el seu caràcter. En contraposició, i pel meu gust, donant molt sentit a l’exposició, trobem uns apunts a tinta, ràpids i difusos, on els colors potents (fins i tot agressius) allunyen a l’espectador, sorprès per la visceralitat dels quadres. Sense perdre el traç delicat, prudent (i en aquest cas, més brut) aquestes peces traspassen la frontera fent que t’hi mostris distant, aliè.
Roset ha aconseguit d’alguna manera parlar d’aquesta dualitat femenina (que tan pocs aconsegueixen reflectir) i ens mostra una feina on les seves muses queden molt allunyades d’una representació fràgil, aquestes no són estàtues immòbils, sense vida. No, les seves muses són dones (dones valentes), i ens agraden.
Finalment agraïm a l’artista que tingués un minut d’atenció per tots els que estàvem allí. Felicitats Conrad! et seguirem la pista.
A les muses de Conrad Roset, l’artista ens mostra el cos nu, pur i sensual alhora, on els detalls: colze, mugró, galta i dits, són tractats amb magistral delicadesa i on Roset ens permet gaudir de l’obra sense cap ombra d’ofensa. La dona, plantejada com a tema, no deixa de tenir caràcter i dir la seva; els seus ulls et miren conscients de la seva nuesa i t’interroguen com a espectador (gairebé sembla que et diguin el que pensen de tu).
Una diferència clara es respira també entre quadres. Uns, més grans, a llapis sobre papers de colors (blau, gris, groc, rosa i blanc) ens mostren les taques d’acrílic transformades en detalls on Roset desborda sensibilitat i la obra es compromet i deixa veure el seu caràcter. En contraposició, i pel meu gust, donant molt sentit a l’exposició, trobem uns apunts a tinta, ràpids i difusos, on els colors potents (fins i tot agressius) allunyen a l’espectador, sorprès per la visceralitat dels quadres. Sense perdre el traç delicat, prudent (i en aquest cas, més brut) aquestes peces traspassen la frontera fent que t’hi mostris distant, aliè.
Roset ha aconseguit d’alguna manera parlar d’aquesta dualitat femenina (que tan pocs aconsegueixen reflectir) i ens mostra una feina on les seves muses queden molt allunyades d’una representació fràgil, aquestes no són estàtues immòbils, sense vida. No, les seves muses són dones (dones valentes), i ens agraden.
Finalment agraïm a l’artista que tingués un minut d’atenció per tots els que estàvem allí. Felicitats Conrad! et seguirem la pista.
.
.
L'exposició es pot veure a BAUM (c/ Sèneca, 29)
1 comentari:
Totalmente de acuerdo.
Conrad es un artista a seguir muy de cerca.
Y no solo por sus musas ya que sus ilustraciones infantiles son también grandiosas en sencillez y realidad.
Maria G.G.
Publica un comentari a l'entrada